Silenci exterior i interior
“¡Qui
sap quines coses fantàstiques descobriran els homes en aquest tercer
mil·enni!”, exclama un àngel en una vinyeta de José Luis Cortés,
mentre contempla la terra des del cel. I Abba, l’entranyable
personatge que representa Déu Pare, amb l’atenció posada en unes
flors, li diu: “¿El silenci, per exemple?”
Per
a moltes persones seria de debò un descobriment fantàstic. Perquè
habitualment no estem envoltats de silenci; certament abunda més el
soroll ambiental, que pot ser de molts tipus, i més o menys
agradable (segons situacions i gustos personals).
Si
vols fer pregària, convé que busquis silenci (silenci exterior),
perquè t’hi ajudarà. Però sobretot convé que facis silenci
(silenci interior). Aquest segon, l’interior, en la pregària és
bàsic. Si ets una persona acostumada al silenci en el teu interior,
no deixis els moments de fer-ne, i prega a partir d’aquí. Si ets
una persona a qui li costa fer silenci, intenta-ho, amb constància.
Pot ser tan senzill com tancar els ulls, dirigir cap a dins la
mirada, centrar-te en la teva respiració, anar calmant l’interior...
I creure profundament que quedes tu i Ell... Ja et dic d’entrada
tres coses: a. Que molts cops la pregària serà això (estar amb
Ell, des del teu silenci interior). b. Que si ho fas amb constància
possiblement no necessitis qui t’expliqui com pregar, perquè
aniràs aprenent i fent el teu camí. c. I que això que sembla tan
poca cosa, fet amb constància, pot suposar una revolució en la teva
vida (i atenció: no tothom està disposat a assumir-ho).
Proposta
(per arribar al silenci interior)
De
totes formes et proposo una manera de fer silenci en el teu interior.
No cal que facis tots els passos, tu mateix/a aniràs veient què és
el que més t’hi ajuda. En tot cas, mira de no saltar-te els
moments 1 i 3, els de la respiració… I, naturalment, el 10 i l’11.
1. Col·locació bàsica:
Peus
totalment recolzats al terra, mans sobre les cames...
Cames
sense creuar i obertes de forma natural (amplada del maluc).
Si
necessito recolzar-me en respatller: cul en darrera, esquena (zona
ronyons) ben enganxada al respatller.
Cap
recte respecte a les espatlles (no inclinat).
Cuixes
descansant sobre el seient.
Ulls
clucs, sense forçar.
2. Resseguir el cos (calmant, expandint... prenent consciència de cada part).
Per exemple:
Peus,
cames, cuixes... Els noto relaxats, fluixos, peus en contacte amb el
terra...
Esquena
(sense pressa, en ella hi ha també tensions habitualment: recorro la
zona lumbar, la dorsal), la vaig notant relaxada...
Espatlles...
braços... mans... els noto relaxats, afluixats...
Part
de davant del cos (baix ventre, estómac, tòrax...)
Coll
(per davant, per darrera, per dins...)
Clatell,
part superior del cap, crani...
Rostre...
(atenció al front, entrecella, mandíbules...) “relaxo,
afluixo”...
3.
Per anar cap al silenci interior, mira d’aconseguir calma (= no
tensions) en tres nivells:
a.
Calma física (“afluixar”, en les zones amb tensió); insistir en
algunes (front, entrecella, mandíbula)
b.
Calma emocional (la tensió s’acostuma a acumular en la zona del
pit; aquí també “afluixar”...
c.
Calma mental (sense obsessions, no lluitar contra els pensaments,
deixar-los passar).
4.
Respiració conscient:
abdominal... Des del baix ventre, a poc a poc,
sense esforç... Permetre el moviment del diafragma... Permetre que
la respiració brolli del profund del baix ventre i que la seva ona
expansiva vagi pujant fins a les clavícules...
5. Marcar quatre moments en la respiració: inhalació, retenció, exhalació i manteniment en el buit.
6. Amb l’espiració expulso tensions... amb la inspiració m’omplo d’energia, em renovo...
7. Un temps amb aquesta consciència de la respiració, des de la calma, sense presses i amb pauses ens permet estar receptius a regions més fondes del nostre esperit.
8. Observa el cos (sensacions...)
9. Pots introduir elements personals:
a.
“Somriure” a persones. Beneir-les...
b.
“Somriure’t” a tu mateix/a (m’accepto, m’estimo...)
c.
Una paraula a interioritzar, a “invocar”, segons les teves
necessitats, les teves situacions personals, les actituds a
transformar. La paraula la pots anar repetint al ritme de la
respiració, sense ànsia, sense obsessió; des de la calma, des de
l’energia i la força que poses en les paraules, “deixant-te
fer”...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada